Mira que són d'envejosos!!

Sembla mentida, quanta ignorància i estupidesa hi ha pel món!

Avui a classe el profe de cata ens ha explicat termes com voler, desitjar, gelosia, enveja... i tots d'una manera o d'una altra volem dir el mateix, cadascuna amb un grau diferent, és clar. Avui tractaré un tema que conec des de fa set anys i que en penso que aquestes paraules l'encerten molt bé.

En els últims anys s'ha vist a mares perdent els papers pels fills, alguns més moguts, ganduls, empipadors... Però no tots aquests fills actuen així perquè són hiperactius! Compte amb això, perquè els nens hiperactius se'ls diagnostica i això ho fa un metge encarregat ajudat per psicòlegs i pedagogs, però no la seva pròpia mare o la gent que l'envolta. Ara està de moda dir-li a un nen que no para quiet que és hiperactiu. Doncs bé, he de dir que això fa mal a les famílies que de veritat pateixen aquest transtorn o d'altres. Per què? No és fàcil aquesta qüestió, però tampoc ho és d'impossible. Per exemple, si tothom es queixa dels nens que molesten a classe i dóna la casualitat que són hiperactius(ja que no tenen hiperactivitat, es pot tenir un barret, aquest es posa, però un transtorn no es posa, sinó que neix dins nostre i ningú ens l'ha ficat i menys nosaltres mateixos), aquests nens s'ha sentiran tristos, o a la millor més tristos del que hi estaven perquè molts d'ells els hi és molt difícil estar asseguts durant hores i hores de classe, però no només a l'aula, sinó també fora de l'entorn escolar, a casa, al carrer amb els amics,etc. I és per aquest motiu que no hem d'exagerar ni queixar-nos-en d'algú que a la millor es comporta diferent perquè té dificultats d'atenció, d'aguantar una classe sencera i no moure's del lloc, dificultats per concentrar-se a l'hora de realitzar tasques, i entre molts d'altres aspectes.

Com distingir un nen hiperactiu(TDA-H) amb un altre que no és hiperactiu? A cop d'ull no es pot. Ha de ser algú especialitzat, o a vegades, el mestre pot veure que el seu rendiment escolar és per sota de la seva edat, respecte als altres companys. Els símptomes dels nens(generalitzo els termes nens i nenes en nens, per si algú ho dubtava) TDA-H(Transtorn pel Dèficit d'Atenció amb o sense Hiperactivitat, encara que n'hi han tres tipus: TDA; TH; TDAH) són més freqüents. És a dir, qualsevol persona pot ser distreta alguna vegada o més, però els nens amb aquesta dificultat com és el TDA-H ho són amb més freqüència, però no per això són menys intel·ligents, ja que la intel·ligència no té res a veure amb el TDA-H, i dic això perquè molts cops s'ha n'ha sentit dir: "aquest nen és tonto, no sap resoldre un problema de la seva edat o amb la seva edat" o d'altres exemples més greus i que sovint a les persones que vivim aquesta dificultat ens porta problemes d'autoestima, depressions, i conec casos d'intents de suïcidis, i és clar, ara ja en sóc gran i sé que coses així no m'han de fer mal, però a vegades penso el per què la gent és tant tancada de ment i per què no pensa que tothom no és igual, i que cadascú rendeix a un ritme i de diferent manera.

Arribará un dia en què la gent sigui més humana i més oberta, no em de perdre l'esperança, ja que tothom pot arribar molt lluny. Cadascú és com és, un porta ulleres i per això no veu i aquesta és la seva dificultat, i per ajudar-lo a superar-la se li posa unes ulleres determinades, ara bé, el nen TDA-H també necessita ajudes, però com un nen amb dificultats de veure té una discapacitat visual, i per tant visible... és acceptada i ningú es queixa del per què porta ulleres o del per què se'l col·loca a les primeres files a classe, però quan un nen o una nena vol més temps per realitzar una tasca o un examen malgrat sabent que tenen una dificultat, ens olvidem del lema "tots som iguals davant la llei i els drets humans", i ens queixem amb així "ei, si home! més temps, clar tu el que vols és tenir més possibilitats d'aprovar! i nosaltres què? això és injust!", no xiquets, el que és injust és donar ajudes a nens amb problemes de vista, d'oïda, de caminar... i als altres nens que tenen unes dificultats que no es veuen amb un simple cop d'ull no!

Per mi seria fantàstic que tothom obrís els ulls... no només diem que volem temps als exàmens per nosaltres només, no, demanem justicia! i justicia és per tots! però el que no acceptem és uns sí i uns altres no, per tant, ens haurien de donar més temps als exàmens a tothom, ja tinguem dificultats o no!

I... per acabar, donar molts ànims a tothom, ja tinguin dificultats o no, perquè tothom pot amb tot! I tothom pot arribar on es proposi, i sinó mireu-me a mi! Ja sóc a la uni! Quants cops havia somniat amb això, no sabia que arribaria tan lluny amb la meva dificultat...però ei espereu perquè això no s'acaba aquí, perquè penso arribar molt més lluny, això si esforçant-me de valent com he fet sempre, tot i sabent que hauré de fer sempre el doble o el triple esforç que la resta, però que mai heu viscut amb propòsits i reptes? Veritat que si? Doncs jo també! Des de ben petita que em costa més que a la resta, però amb tot i això, mai m'he rendit i penso lluitar fins que em mori!(als 120 anys eh jajaja)

"BE HAPPY, SMILE!!" Aquest és el meu lema!! ;) DON'T GIVE UP!!

Bé, fins aquí la meva petita reflexió, ja que em podria passar tota una vida... i n'és aquest un repte més que em queda... si puc i em queden ganes estudiaré pedagogia, així ajudaré a nens amb la meva dificultat o amb altres i podré resoldre moltes coses i donaré pas a moltes ajudes que ara per ara no sorgeixen però que estem lluitant per elles!

"TOTS NO SOM IGUALS."

Ànims i una forta abraçada!   Vinga, a somriure que podem amb això i més!


M.