miércoles, 7 de septiembre de 2011

La meva bombolla de vida...



Jo tampoc entenc per què sóc així ! Em costa fer les coses, fins i tot les més habituals... Però per més que ho intento, sempre acabo igual, perduda, amb molta feina i poc temps i a sobre les mares sempre ordenant-nos l'habitacíó a la seva manera, bé, "ordenant..." per nosaltres ja n'estava d'ordenada! No volem canvis de lloc home! 
Des de ben petita sempre la mateixa història. Sí sóc una mica desendreçada, i a més perdo les coses habitualment, per això m'ho he d'apuntar tot... i a vegades m'oblido d'apuntar-les! Ara ja no perdo tant les coses, però allò de sí sí ara ho faré i mai arriba... buf! encara em passa! Però mira, a poc a poc vaig millorant. Sóc una TDA una mica despistada però tot i així treballo de valent, encara que és clar, com tothom alguna vegada és gandul, però no per això tots som iguals! No tots som tda(-h)s! Però els que sí ens passa que freqüentment tenim més dificultats que els altres en fer les coses, però pels que encara aneu a primària o a secundària... us diré que no hi ha res impossible! Tothom pot arribar molt lluny, cadascú al seu ritme però tots arriben un dia o un altre, ves per on...sóc a la uniii ja! I vull ser traductora d'anglès-castellà-català... L'anglès m'encanta! Bé, ara marxo que m'he de preparar les coses que aquesta tarda he d'estudiar el carnet de cotxe i he d'anar a l'autoescola! Petons gent ! I recordeu: no hi ha res impossible, només si creus que no hi ha res possible.. doncs així serà! Perquè de vida només hi ha una i no hi ha res fàcil, per tant s'ha de ser positiu/va i mirar cap endavant ni per mirar-nos l'esquena hem de mirar cap endarrere.

Amb esforç, voluntat i treball de cada dia tot es pot aconseguir!

M.                   ...a vegades voler cridar molt fort ajuda a calmar-se i seguir endavant! (;


Ànims:)!!

No hay comentarios:

Publicar un comentario