"Babi és allà, sota seu. Tímida i lleugerament espantada, se'l mira fixament. Marco li somriu. Les seves dents blanques es distingeixen en la penombra.
-Estava segur que triaries aquesta combinació. Estàs maquíssima.
Babi separa els llavis. Marco s'inclina sobre ella per fer-li un petó. Ella, gairebé immòbil, delicada i tendra, acull el seu petó. Aquella nit per Tele Radio Stereo passen les cançons més boniques que mai s'hagin compost. O si més no així els sembla a ells. Marco és dolç i tendre, i insisteix força estona per aconseguir alguna cosa més, però no serveix de res. Obté només el plaer i la fortuna de veure-la sense la part de dalt, res més. Després la porta a casa. L'acompanya fins a l'entrada i la besa tendrament, dissimulant aquella estranya ràbia. Torna conduint ràpidament en la nit. Se'n recorda d'aquella cançó de Lucio Battisti que parlava d'una noia que és igual que un pastís de nata batuda. Una noia feliç de no haver estat menjada.
-Sí, pràcticament clavada a ella, i no n'he tastat més que una culleradeta.
Llavors pensa en tota la recerca del tresor, en tot el que ha arribat a gastar. El temps que ha dedicat a compondre aquelles frases rimades. Els llocs que ha triat i tota la resta. Gira i decideix anar al Gilda. Un altre pensament, però, esborra el darrer escrúpol. A més, Babi ha aconseguit fins i tot el gelat amb doble de nata."
A tres metres sobre el cel, Federico Moccia. ♥
No hay comentarios:
Publicar un comentario